El Centre d’Estudis de l’Hospitalet, us convida a l’acte de presentació del llibre “Antoni Puig i Gairalt. Arquitecte i humanista (1888-1935)”, de la mà de la seva autora, Marta Cervelló, arquitecta i escultora.

L’acte tindrà lloc el divendres 25 d’abril a les 18h, a la Biblioteca Josep Janés. Al carrer del Doctor Martí i Julià 33. L’Hospitalet de Llobregat.

Un cop acabada la presentació tindrà lloc una taula rodona on intervindran especialistes en la teoria i obra dels germans arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt a l’Hospitalet: Roser Piñol, professora de la Universitat de Barcelona; Oriol Valls, tècnic de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet i Gerard Lara, historiador local. Hi haurà disponibles exemplars dels llibres per a qui desitgi adquirir-los, a càrrec de la Llibreria Llavors.

Amb motiu del 90è aniversari del traspàs de l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, el CELH vol homenatjar la figura d’aquest personatge hospitalenc que va destacar en el panorama arquitectònic català dels anys 20 i 30 del segle passat. El llibre és un recull biogràfic provinent del seu dietari íntim, transcrit per la Marta Cervelló, neboda-neta del protagonista, que dona a conèixer i posa llum a aspectes de la seva vida que fins ara s'han tractat de perfil. Una obra detallada, amable a la lectura i innovadora en el contingut, ja que és una síntesi meticulosa de l’avantguarda catalana a cavall de la Mancomunitat i la II República, des del punt de vista de l’arquitecte a través de les seves obres o els seus viatges. Autor del projecte fallit de l’Aeroport de Viladecans, de la fàbrica de perfums Myrurgia o de la casa d’estiueig pel músic i amic Pau Casals, Antoni Puig i Gairalt representà el moviment de canvi i transformació, que venia d’altres països europeus, sempre mantenint les arrels, fluctuant entre el noucentisme i l’avantguarda racionalista.

D’aquesta manera, i per extensió, el CELH vol recordar també en Ramon Puig i Gairalt, arquitecte municipal de l’Hospitalet entre 1915 i 1937, urbanista i autor de nombrosos edificis arreu de Catalunya. Igual que el seu germà, projectà habitatges, fàbriques, equipaments i infraestructures en un Hospitalet en plena transformació demogràfica, social i econòmica. Autor del Gratacel de Collblanc, del perllongament de la Gran Via de l’Hospitalet o dels grups escolars republicans, Ramon signà més de 1500 projectes només a la seva ciutat natal, amb obres fortament influenciades pels seus viatges arreu d’Europa.

D’aquesta manera, la taula rodona pretén retre homenatge a ambdós arquitectes tractant des d’aspectes teòrics, passant pel llegat arquitectònic existent a l’Hospitalet fins a arribar al fons documental conservat a l’Arxiu Municipal.