Lluís Companys, hereu de la cultura política republicana, convertida en una via de democratització del règim liberal (1820-1931)
El Centre d'Estudis de l'Hospitalet us convida a la conferència en record de l'afusellament del que va ser president de la Generalitat,Lluís Companys. La conferència tindrà lloc el dijous 15 d'octubre de 2026 a la Regidoria del Districte I de l'Hospitalet de Llobregat (Rambla Just Oliveras, 23).
L'acte començarà a les 18.30 hores i aquest any anirà a càrrec de Jordi Roca Vernet, historiador i soci del Centre d'Estudis de l'Hodpitalet.
Resum
Des de la gènesi del règim liberal, els republicans van impulsar-ne la democratització. Tanmateix, en diversos moments, la cultura política republicana va tenir una presència limitada en l’espai públic a causa de les restriccions imposades pel règim liberal. Com a conseqüència, el republicanisme va desenvolupar diverses iniciatives en l’espai privat o semipúblic, amb les quals va polititzar la ciutadania, aprofitant les escletxes que oferia el sistema polític de cada moment. Aquesta situació va fer més resilient i permeable la cultura política republicana davant de nous contextos i de les demandes de diversos col·lectius. El republicanisme es va conformar com la cultura política democràtica per antonomàsia, en la mesura que es fonamentava més en les pràctiques i en la pervivència d’espais polítics que no pas en la ideologia.
Jordi Roca i Vernet, és professor agregat de la Universitat de Barcelona (2023-). Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007). Ha estat investigador postdoctoral a la Universidade de Lisboa, a la University of Warwick i a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat una trentena d’articles en algunes de les principals revistes de recerca espanyoles i europees, i ha contribuït amb una setantena de capítols en llibres editats per editorials nacionals i internacionals.
Les seves principals línies de recerca se centren en les diverses formes de politització i mobilització de la societat catalana i espanyola del segle XIX, així com en la seva relació amb les cultures polítiques coetànies.
Entre les seves publicacions més rellevants destaquen Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors (2011); La Bullanga de Barcelona: la ciutat en flames. 25 de juliol de 1835 (2021), en coautoria amb Núria Miquel; i l’edició de La República a Barcelona de Miquel González i Sugranyes, 1873-1874 (2023).