Teatre reunit. Joan Casas (1989-2009) i  L'any de la cuca i el verí de Joan Casas

Teatre reunit (1989-2009). El teatre de Joan Casas ens permet entendre moltes coses de com la cultura escènica catalana ha anat tractant en aquest tombant de segle alguns dels temes que li són propers, molt especialment les relacions entre homes i dones, o entre pares i fills. Un teatre essencialment idiosincràtic, que fa una aportació important a la nostra cultura escènica no segrestada per les modes formalistes i amb el qual es construeix algun dels aspectes essencials que la nostra època llegarà a les generacions posteriors per comprendre com hem anat evolucionant a l'hora de construir alguna de les bases ètiques i morals del nostre present.

Com la Patti Smith vaig voler fer un dietari de l’any que en feia 70, per descobrir massa tard (després de la desena negativa editorial) que jo no era cap estrella del rock and roll. El dietari és un gènere que, a través de la fragmentació de l’experiència diària, busca la forma de fer passar la vida per les pàgines escrites. Idealment la vida d’aquell que escriu s’hauria de fondre en una representació més comprensiva de la vida en general. Idealment. Les tres eines de l’escriptura diària son la crònica, la memòria i el somni. I sobretot les tisores, la llima i la reescriptura. Jo no sabia, quan m’hi vaig posar, el pes que havien d’adquirir els microbis: els virus, vull dir, i les bèsties togades. Però va ser així. Bona lectura

Dimecres, 20 d’abril a les 18.30h Sala d’actes de la Biblioteca Tecla Sala