El 1877 trobem l'alta de la fàbrica al llibre de registres. Amb 4 forns per a la fabricació de teules i maons. L'any 1879 disposava de 5 forns, 2 per teules normals i 3 per a teules fines i llosetes, que a final d'any s'ampliaren a 7, inciant-se la fabricació de maons. En aquella època comptava amb 200 empleats i cada forn produïa 30 Tm. L'any 1901 tenia 4 forns per a objectes ceràmics de 10 m2, un per a objectes objectes refractaris de 10 m2, una altre per a lloseta fina premsada al vapor, dos més per a teules premsades, i uns altres dos per a maons ordinaris, és a dir, en total tenia 8 forns en funcionament. L'any 1906 ja en són 9 forns. El 1921 és de les primeres indústries en tenir llum elèctric i el 1928 els forns es transformen per poder alimentar-se amb força motriu.

L'industrial barceloní, Joan Romeu Escofet, resident al carrer Pelai, 26, anava cada dia a l'Hospitalet amb el tren de la RENFE, sens dubte va crear en pocs anys una de les industries més importants del sector ceràmic de tot Catalunya.

L'any 1930 desapareix sense saber-ne les causes, només sabem que es va traspassar a la família Puig de l'Hospitalet però no van ser capaços de mantenir el ritme ni el prestigi de la marca pel que el material fou venut o traspassat a altres factories com Cosme Toda, Llopis, Barrella, etc.

Fotografia publicada a Barcelona artística e industrial: lujoso álbum de fotografías con un resumen histórico de la ciudad, Barcelona, 1916, pàg. 282. 

Citació: CELH DOC 0052 Romeu/ a. desconeguda, Barcelona artística e industrial, 1916