Dibuix de J. Roca, signat l'any 1889 però publicat a La Ilustració catalana el 15 de desembre de 1891. La imatge tenia el peu: "SANS- LA TORRASSA" i anava acompanyada del següent text:

"LA TORRASSA. Seguint la vía férrea de Barcelona á Tarragona, en lo punt precís ahont se separa de dita vía l'altra que va per baix cap á Vilanova, guaytant cap á la banda de montanya,'s veu enturonada una casa vella, ferma, gran, que tothom de Sans coneix ab lo nom de La Torrassa; per extensió la gent anomena axí tota l'explanada ahont l'edifici está assentat. Aquest s'escau molt prop del poblé de Sans, pero es en terme del Hospitalet de Llobregat, á la banda d'allá de la Riera Blanca, que separa 'Is dos termes municipals. La casa no té res de notable com no sía l'ayre de respectabilitat que li donan los anys; ni es una joya arquitectónica, ni's deu assemblar de res á lo que degué ésser en altre temps, perque's veu que mes d'una vegada s'hi han fet obras de reforma, segons ho exigían las necessitats de sos possehidors, y tal vegada també segons ho reclamava l'estat ruinós d'alguna part del edifici; queda com á recort de la paret que tancava'l pati devanter algún fragment del portal, ferm y de pedra picada. Lo que resta en peu del primitiu edifici es construhit de pedra desbastada, revelant l'impor-tancia que aquest degué teñir y aparentant bé que en un principi no fou pas una casa particular qualsevulla.

Com á punt de vista verament deliciós, la Torrassa no ha d'envejar res á cap dels de per aquets voltants. Posats al devant de la casa, tenim per sota nostre la vía férrea ja citada, que s'escorre entre 'Is vinyars, y mes enllá la carretera de baix (la de Barcelona á Santa Creu de Calafell); mes lluny arriba á cansar la vista l'extensió del pla del Llobregat, que's descobreix tot ell, desde Montjuich fins á Garraf, ple de verdor, poblat de cases y fabriques, y limitat pe'l mar que's confon ab lo cel. Cap á la dreta les montanyes de ponent, á l'esquerra Montjuich y l'ata-pahida població de Sans ab lo barri de la Bordeta, continuant ab lo carrer de Santa Eularia, qu'es del Hospitalet, donan bo de mirar y encantan al curios que ho contempla per primera vegada. Per darrera de la casa es un seguit de vinyes que no s'acaban fins á acostarnos á la carretera real (de Madrid á la Junquera) que ve á separar los plans, casi seguits desde la Torrassa, de la vessant de la serra de Sant Pare Mártir; per aquest cantó's veu Esplugas y son terme y tota la serra desde prop de Santa Creu fins mes enllá del Tibidabo, continuantse'l panorama ab les blavenques montanyes de l'altra banda del Besos.

Es fácil reconstituhir la posició especial de la Torrassa un grapat d'anys arrera, quan no passava encara la carretera de dalt per allá hont passa avuy, ni s'havía tampoch fet la de baix; no hi havía á les hores les rengles de cases que forman lo barri de Coll-blanch, ni les que unexen la part baxa de Sans, ó sía la Bordeta, ab l'Hospitalet de Llobregat; de la Torrassa pera avall se trobava la vella casa Alós y de seguit l'antiga esglesia de Santa Eularia de Provensana; tot lo demás, fins al pla de Marina, eran camps y vinyes, y'l pla, propiament dit tal, venía á ésser lo qu'es ara, ab mes poques cases, com es de suposar, y cap dels establiments industriáis que avuy s'hi veuhen. Si per aquest cantó tenía la Torrassa un despoblat que s'allargava fins á la platja, pe'ls altres encara estava mes en desert, perqué llevat d'algun tros de vinyar (que mes temps arrera tampoch existiría), ja no's veya mes que bosch, ocupant tota la serra de Sant Pere Mártir; l'antiga parroquia de Santa Eularia de Provensana en aquell indret no debía tenir cap mes casa que la Torrassa y ca'n Alós en tota la llargada de son terme, que s'extenía desde la vora del mar fins al mateix Puig d'ossa. En aquell temps lo bosch d'aquesta banda de la serra era poblat de llops y de guineus, qu'en certes ocasions baxavan fins al pla á camparse la vida, y'l qui escriu estes ratlles ha sentit contar á qui no ho havía aconseguit, pero ho havía sabut per relació d'altres, los convenís entre 'Is escassíssims vehins de l'encontrada y medis de defensa adoptats en vista deis perills á que'ls exposavan sovint les visites deis llops famolenchs que arribavan de la montanya; alguns detalls curiosos apuntaría aquí si no se m'haguessen mitx esborrat de la memoria, y ara si que ja no's troba qui'n sápiga d'axó la mes petita engruna. Pera acabar aqüestes ratlles, dirém que'l dibuxant que'ns ha proporcionat l'ocasió d'escríureles, mes que copiar un edifici de válua artística ó histórica, que d'axó res ne podem assegurar, ha volgut donar á conéxer un punt molt anomenat y freqüentat de la gent de Sans, que'n fa son passeig predilecte en les belles tardes d'estiu, per la bonica situació de la Torrassa y per lo magnífich panorama ab que desde allí s'explaya la vista. L. MERCADER."

Citació: CELH AF 0668 Bellvís / a. J. Roca, La Ilustració catalana 15-XII-1891, núm 274, pàg. 7