El document és un menú per celebrar la primera pedra  de les noves instal·lacions de la Foneria Escorsa, la raó social era Fills de Dionís Escorsa. L'empresa va tancar l'any 1966, havia arribat a ocupar fins a 200 obrers.

Dionís Escorsa i Cruells (1840-1900) establí una foneria de ferro amb altres socis al barri de Sant Antoni de Barcelona. En morir se'n vàren fer càrrec de l'empresa ,amb el nou nom de «Hijos de Dionisio Escorsa, Sociedad en Comandita»,  els seus dos fills Joan (1873-1944) i Pere Màrtir (1880–1946) Escorsa i Soria. El tercer dels seus fills, l’Alexandre Escorsa i Sòria (1878-1947), es va separar de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l'HAMSA i altres empreses.

La foneria dels Escorsa cercava un nou emplaçament per a edificar la seva futura factoria, on poguessin ampliar les seves estructures i fabricar mes quantitat de producte i amb mes qualitat a un preu idoni, cosa que no podrien fer, si restaven constrenyis a les velles instal·lacions de Sant Antoni. I el lloc escollit va ser, finalment, al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet, al núm. 2 del carrer de Santa Eulàlia, cantonada amb la Riera Blanca, on hi van trobar una localització excel•lent. A prop del Port de Barcelona –infraestructura  bàsica per el transport del metall- i al costat de la gran urbs, l’Hospitalet a mes oferia quantitat de mà d’obra.

Font: Arxiu Històric de Santa Eulàlia

Citació: CELH DOC 0022 Escorsa/ d. Enric Escorsa