S’han acabat les vacances i ens posem en marxa. I ho fem presentant-vos un dels projectes que estem apunt de tancar. Des del CELH estem treballant per fer realitat el llibre Els altres parroquians, immigració i parròquies a la Catalunya metropolitana (1950-1980), amb un títol d’inspiració candeliana i obra del periodista i historiador hospitalenc Francisco Javier Rodríguez. Es tracta d’una investigació que aborda la relació entre les parròquies metropolitanes i la immigració de mitjans del segle XX a cinc municipis barcelonins: l’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, el Prat i Viladecans.

El llibre, que és el fruit d’una recerca en el marc del treball de final del màster d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), tracta sobre un aspecte de la immigració a la ciutat poc estudiat, com és el paper que van jugar les esglésies i els mossens en el procés d’integració de la població nouvinguda. Com va expressar en el seu moment en Jaume Botey, es tracta d’un àmbit de la investigació històrica que no ha estat prou tractat, malgrat la forta influència de les parròquies en el dia a dia de milers de persones que provenien de zones en les quals la religió i el culte marcava el seu dia a dia.

La investigació analitza, entre altres, si les parròquies de nova construcció, és a dir, aquelles que es van erigir i edificar a redós de l’augment demogràfic ocasionat per les onades migratòries, integraven millor els nouvinguts que les de tota la vida, on sovint hi havia grups d’autòctons que organitzaven la vida parroquial i que, en algun cas, podien sentir-se recelosos de l’atenció del mossèn de torn als immigrants. Tot plegat en un context de dictadura i repressió, i en el qual l’Església catòlica basculava entre el conservadorisme que la va convertir en un pilar del règim i els nous aires progressistes que bufaven a les sagristies i l’església de base.

El llibre està prologat pel catedràtic, doctor en Història i membre del Centre d’Estudis, Carles Santacana Torres.

El projecte compta amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l'Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.