Allà on es trobi, no tinc cap dubte del gaudi d’en Jaume el passat dissabte, 14 de setembre, amb motiu del  reconeixement promogut pels treballadors i treballadores del Memorial SEAT. Mayo, Antonio Mayo, el seu vicepresident i l’anima de l’entitat i de l’esdeveniment, no les tenia totes quan prèviament col·locàvem les 70 cadires. Però, poc després, l'assistència quasi triplicava la predicció: a prop de 200 persones acudien a la crida i saturaven la sala neutra multifuncional de la segona planta, on altres dies es reuneix i assaja l’Associació Cultural i Poética Luz de Luna. Afegint a corre cuita totes les cadires possibles que trobàvem al Centre Cultural Bellvitge - Gornal, encara estaven lluny de tenir les suficients, llavors les arraconades taules servien per seure i també hi havia qui resignadament seguia l’acte dempeus o als passadissos.  “Es que la Seat a Bellvitge.. té molta tirada” sentenciava en petit comitè la nostra M. Pilar Massana.

 A les 6 de la tarda, puntualment, Carles Vallejo, President del Memorial Seat i de l’Associació de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, presentava l’acte, glossant els inicis de l’activisme d’en Jaume als voltants del Camp de la Bota, on les tropes colpistes de Franco havien afusellat més de 1.700 compatriotes. A continuació intervenia Joan Camós, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, correligionari d’en Jaume. El mestre Camós, en una antològica exposició, sacsejà les nostres consciencies contra la por col·lectiva al foraster i ens mostrava pautes cognitives sòlides per remoure emocions enquistades i activar comportaments alternatius als impulsats pel capitalisme dominant i devastador. 

A l’igual que les anteriors intervencions, l’actuació principal va transcorre des d’un escenari sense tarima i amb un faristol. Un modest altaveu amplificava justet la paraula neta, sincera i directa de vuit relatores i relators, vuit, declamant testimonis d'immigració recollits al llibre d’en Jaume. Textos on es mastegava misèria i patiment i, també, esperança. Situacions viscudes, pròximes o conegudes de l’auditori present. Tot seguit, set poetesses i poetes, set, exposaven honestes composicions de lloança a la figura d’en Jaume. Totes actuants integrants del Centre Cultural Andaluz Almeriense i de l’Associació Luz de Luna que, des de fa alguns mesos, a la Torrassa i a Bellvitge anaven seleccionant els escrits i gestant els poemes per a l’ocasió. A un racó de la Festa Major 2024, sense pantalles, sense estridències, sense ritmes trepidants, amb un format inusual, tan sols la paraula elevada, escrita i parlada, relatores i rapsodes ens van emplenar d’empatia, emotivitat i respecte. Ras i curt, vam assistir a un sentit homenatge de la gent del poble a en Jaume. 

Finalment, una commoguda M. Pilar Massana, ens animava a mantenir vibrant la flama encesa pel Jaume participant a la nova associació sobre el seu llegat i agraïa de tot cor l’estimació i consideració omnipresent a aquest acte de reconeixement.

Sense cap dubte, dissabte 14 de setembre, a la sala neutra i multifuncional de la segona planta del Centre Cultural Bellvitge-Gornal, Jaume Botey gaudia entre nosaltres. 

José Luis Domínguez

Membre del CELH i de l’ACPEPF