Els altres parroquians. Immigració i parròquies a la Catalunya metropolitana (1950-1980)

Estem a punt de tancar un altre projecte. Aquesta vegada es tracta d’una recerca que ha fet el nostre soci i col·laborador Francisco Javier Rodríguez Baena. Un treball que a banda d’incloure l’Hospitalet aborda les poblacions de Cornellà, Sant Boi, El Prat i Viladecans.

Aquesta recerca s’edita a la col·lecció Recerques-Retrats del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona.

El llibre també estarà ben aviat a l’abast de tothom qui el vulgui tenir.

Presentació de l'autor

El record de la convivència de les formes de viure la fe em va portar a reflexionar sobre el paper que van fer les parròquies de barri, moltes d’elles erigides i construïdes els anys 60 del segle XX, quan el fenomen de la immigració intrapeninsular va assolir el seu zenit en xifres. Per aquesta raó, el marc temporal de la recerca abasta les dècades dels anys 50, 60 i 70 del segle XX, precisament els anys del boom migratori al Principat. En aquesta investigació, emperò, hi ha referències a esdeveniments i documents anteriors i posteriors a aquelles dècades, que en fan al·lusió o bé serveixen per enfortir el fil argumental.

La dona del record que enceta la recerca tenia a casa seva el quadre del santcrist del seu poble d’origen, però alhora guardava amb zel la medalla de la catalaníssima Moreneta, un regal de la parròquia, que exhibia orgullosa al costat del Natzarè. Van ajudar, per tant, les parròquies en el procés d’integració? Podem assegurar que van actuar com a agents integradors d’aquelles persones que havien deixat casa seva per començar una nova vida en unes ciutats desarticulades, desbordades, sense cohesionar i a on segurament no coneixien ningú? Si és el cas, com s’hi van ‘enfrontar’ les parròquies? Com arribaven als nouvinguts? Va ser un camí de roses, un bufar i fer ampolles, com es desprèn del record —segurament autocomplaent— que encapçala aquest treball? Aquestes són les principals preguntes que marquen el pit lane per arrencar amb la investigació.

Sovint les parròquies eren, juntament amb la feina, el primer lloc on l’immigrant socialitzava amb els seus veïns, catalans autòctons o no. És més, a vegades l’església era l’únic espai comunitari que hi havia en els barris impersonals i desordenats que anaven creixent com a bolets a la perifèria barcelonina, resultat de la necessitat d’habitatges per allotjar aquests contingents de població. I molts d’ells, seguint els usos i costums que havien portat del poble, buscaven una església per rebre els sagraments o oir missa. O bé, com va passar més endavant, s’agrupaven al seu voltant per fer pinya amb la resta de conciutadans per reivindicar més serveis, més equipaments o drets laborals, si era el cas que el mossèn s’avenia amb l’obertura ideològica que començava a experimentar l’església catalana, sobretot arran de la celebració del Concili Vaticà II i els aires de canvi que es respiraven a les sagristies.

El llibre té un preu de 20€ però els socis que facin reserva el poden tenir per 16€ i les persones que no són sòcies per 18€ . Per fer la reserva cal fer un correu electrònic a mecenix. Posant el nom ,l'adreça i el número de llibres que es volen.

Moltes gràcies per col·laborar en el projecte.