El passat 11 de juny, Can Riera va acollir una nova activitat dedicada a la història de la ciutat amb la conferència El Pla d’Eixample i Reforma Interior de Ramon Puig i Gairalt. Una aproximació històrica, organitzada pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i el Museu de l’Hospitalet. La xerrada va anar a càrrec de l’historiador Gerard Lara, investigador de la figura de l’arquitecte municipal i divulgador habitual del patrimoni hospitalenc.

La sessió va servir per conèixer millor un dels projectes urbanístics més importants plantejats a l’Hospitalet durant el segle XX. Lara va començar situant el públic en el context de la dècada de 1920, un moment en què la ciutat experimentava un creixement molt ràpid a causa de l’arribada de nova població i de l’expansió dels barris. Aquest creixement generava nombrosos reptes i feia evident la necessitat d’una planificació que permetés ordenar el municipi i preparar-lo per al futur.

En aquest escenari va aparèixer la proposta de Ramon Puig i Gairalt, arquitecte municipal entre els anys vint i trenta i una de les figures més destacades de la història contemporània de l’Hospitalet. El ponent va explicar que el seu pla no consistia únicament en traçar nous carrers, sinó que plantejava una transformació molt més profunda de la ciutat. L’objectiu era crear una estructura urbana coherent, amb millors comunicacions, espais públics adequats i una distribució més racional dels diferents usos del sòl.

Al llarg de la conferència es van exposar les influències que van marcar el pensament urbanístic de Puig i Gairalt. Les seves idees connectaven amb corrents europeus que defensaven la modernització de les ciutats mitjançant una planificació ordenada i una atenció especial a les condicions de vida dels habitants. En aquest sentit, el projecte preveia actuacions destinades a millorar la salubritat d’algunes zones, així com la construcció de nous equipaments municipals que havien de donar resposta a les necessitats d’una població cada vegada més nombrosa.

Un dels aspectes més interessants de la xerrada va ser l’anàlisi de les dificultats que va trobar el desenvolupament del pla. Tot i l’ambició de la proposta, diverses circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van limitar-ne l’aplicació. Això va fer que moltes de les idees inicials quedessin parcialment executades o no arribessin mai a materialitzar-se. Tot i així, Lara va mostrar com encara avui és possible identificar elements de la ciutat que reflecteixen aquella manera d’entendre l’urbanisme.

La conferència també va servir per reivindicar la figura de Ramon Puig i Gairalt més enllà de la seva obra arquitectònica. Sovint recordat pels edificis que va projectar, el ponent va destacar el seu paper com a planificador i com a impulsor d’una visió moderna de l’Hospitalet en un moment de profundes transformacions. Aquesta perspectiva permet entendre millor la importància de la seva tasca dins la història local.

L’acte es va tancar amb un torn de preguntes i comentaris en què els assistents van poder aprofundir en alguns dels temes tractats. La participació del públic va posar de manifest l’interès que desperten les qüestions relacionades amb el patrimoni i l’evolució urbana de la ciutat.

La conferència va constituir una bona oportunitat per redescobrir una etapa clau de la història de l’Hospitalet i per reflexionar sobre l’impacte que les decisions urbanístiques tenen en la configuració de les ciutats. A través de la figura de Ramon Puig i Gairalt, els assistents van poder apropar-se a un moment en què es començava a imaginar una ciutat diferent, adaptada als reptes de la modernitat i pensada per a les generacions futures.