El dimarts 21 de novembre el Centre d’Estudis va ser testimoni d’una nova activitat per l’entitat.  Es va tractar d’un passi previ d’un projecte de tesi doctoral. L’autor , Joaquin Jordán, és Graduat en Belles Arts per la UB; Màster de producció i investigació artística, especialitzat en art i tecnologia de la imatge per la UB i Doctorant del Programa d’Estudis Avançats en Produccions Artístiques, investigació en Imatge i Disseny de la UB i fa un temps que col·labora amb el CELH. El projecte parteix de la Marina de l’Hospitalet. 

Però abans d’entrar en matèria pensem que es convenient parlar del que fa el Joaquín, per tal de poder ubicar el perquè i el com d’aquesta tesi. El Joaquin Jordán és realitzador, dissenyador en el món audiovisual. Des d’aquest vessant professional treballa en diferents àmbits com la publicitat i les produccions audiovisuals.

Amb aquesta petita observació professional, diguem que el projecte, centrat en els usos de la imatge (fotografia i vídeo) esdevé la representació de la memòria i la construcció identitària de la Marina hospitalenca. El projecte documental Paradís Perdut és el resultat d’una metodologia de treball amb diferents agents, especialment amb persones donants de memòria. De fet, es tracta d’un projecte que d’alguna forma vol interrelacionar els arxius i  les experiències personals amb la imatge per donar una visió diferent del que ha estat la història i de quina forma aquesta representació pot influir en el futur de les persones. Es pot dir que amb l'acte del 21 de novembre  l’autor feia el retorn a la comunitat que ha fet possible el documental. 

La pel·lícula com el mateix autor defensa, donada l’extensió (supera els 50 minuts) barreja testimonis, imatges i vivències personals en un anar i venir, que com van dir alguns dels participants en aquest experiment, desorienta però alhora orienta sobre el tema i les intencions de l’autor. Un anar i venir que també ajuda a pensar en el discurs i en les imatges. Com uns i altres es vinculen i s’autoalimenten per assolir els resultats proposats. 

El film també aconsegueix projectar una mirada diferent sobre la immigració, la immigració que ve de lluny i la immigració que ve de la Marina hospitalenca, gràcies a les aportacions que cada un dels protagonistes i de les protagonistes fa.

No hem d’oblidar que estem davant d’una tesi doctoral. El que vol dir que utilitza un llenguatge i unes tècniques que no estan a l’abast de tothom. El projecte tal i com es va presentar ahir, no deixa de ser un projecte per a experts i per a coneixedors de l’espai de la Marina hospitalenca i de les tècniques visuals i artístiques. Una consideració que cal tenir en compte quan estiguem davant de la projecció.

En definitiva, podem dir que estem davant d’una realitat històrico-artística que esperem que acabi i que ben aviat puguem gaudir-ne tots plegats veient el documental.

Pel que fa a l’acte del 21 de novembre, dir que des del CELH en fem una valoració molt positiva. Una experiència que igual o semblant ens agradaria repetir amb el Joaquin o amb altres artistes, així doncs deixem la porta oberta a altres iniciatives que ens puguin arribar

I per acabar, agrair la participació de les 13 persones que van assistir a l’acte, a les que  no van poder venir però han fet el visionat i han fet arribar les seves observacions i al Joaquín per confiar en nosaltres.