Dimecres 14 d'octubre, seixanta-dues persones  assisteixen a l'Harmonia, per assistir a la Conferència “Pau Sans i Guitart, un hospitalenc que cal recordar”.  Tal com estava previst dos membres del CELH,  Manuel Domínguez, historiador, professor de secundària i expresident de l'entitat, i Carles Ferrer, filòleg i fundador de “L´H espai lletres”, van tractar el seu vessant professional, polític i social, i el vessant cultural, poètic i dramatúrgic, respectivament. Al temps, que de manera intercalada la Montserrat Monrós del col·lectiu “Verba” del Centre Catòlic, feia lectures de fragments de poemes de l'autor.

Manuel Domínguez, va iniciar la seva intervenció, recordant en Francesc Marcé, historiador i cronista que l'any 1983 ja va compartir les seves investigacions amb la voluntat de rescatar la vida i l’obra de Pau Sans. En la seva exposició, va qualificar Pau Sans com una figura de primer ordre, durant les darreres dècades del segle XIX. Considerant-lo com una persona molt compromesa amb el catalanisme. Líder polític (va ser fundador de la Lliga Catalanista), va signar el Manifest entregat a la reina regent durant la seva visita a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Fou promotor de les Bases de Manresa, entre altes accions de caràcter reivindicatiu. Sempre nostàlgic d'un país que havia perdut la seva llibertat i les seves institucions. Un altre aspecte destacat pel Manuel Domínguez va ser el compromís de Pau Sans amb el moviment obrer, fins el punt de perdre la seva feina d'enginyer ferroviari.

Un cop acabada la intervenció de Manuel Domínguez, prengué la paraula Carles Ferrer , la intervenció del qual va tractar el vessant cultural. Cofundador de l'Harmonia, prohom de la Renaixença, partícip als Jocs Florals de 1887 i 1888, al costat de noms de la transcendència de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà per posar dos exemples. El Carles va explicar com en la seva poesia s'hi descrivia un paisatge, ja desaparegut, i també com va recuperar poesia popular on barrejava poemes de temàtica política amb poemes de caire narratiu.

Amb aquest acte coneixem una mica més la figura de Pau Sans i Guitart.  Ja sabem qui era, què va fer, què sentia, què manifestava, què volia pel seu país. Sabem doncs, que és un “hospitalenc, que cal recordar” i que no pot retornar a l’oblit. El testimoni que ens va passar Francesc Marcé, i que han posat sobre la taula Manuel Domínguez i Carles Ferrer, cal continuar-lo.

Agraïments a la senyora Rosa Pérez, per la cessió del rellotge de taula propietat d'en Pau Sans i Guitart, a l'Arxiu Municipal de l’Hospitalet, per la cessió del llibre dels poemes musicats i a la Marta de Planell de l'Arxiu d'Esplugues per la cerca de dades i la construcció de l'arbre genealògic.