Condicionats per aquest llarg temps de pandèmia, aquest dissabte, 19 de febrer,  per fi hem pogut celebrar aquesta  primera trobada d’amics i amigues d’en Jaume.  Ens sentim vinculades a ell per estimació, pel que va ser i pel que ens va transmetre: compromís permanent d’alliberament. Amb molts aspectes, totes les persones que s’han trobat aquí i moltes altres que no han pogut venir, compartim una mirada comuna amb aquest compromís.

Des del Celh hem passat amb ell moltes hores de reunions i projectes treballant per construir  aquest espai transversal, divers, de debat comú sobre la ciutat i ens sentim i som part del seu llegat. 

És des del conjunt del Llegat d’en Jaume que ens hem proposat fer aquesta  trobada anual com espai d’ intercanvi, compartint idees, experiències i creant ponts entre les diverses perspectives que tenim sobre una mateixa problemàtica

 A les deu del matí érem un centenar de persones,  Maria Pau Trayner ens recordava  que el lloc de la trobada, la casa de Reconciliació, és un espai del barri de Can Serra del que en Jaume segueix sent  un dels màxims referents. La casa de Reconciliació va ser inaugurada l’any 1975.  Construïda sota la dictadura franquista, per l’impuls de les comunitats cristianes de base juntament amb militants antifranquistes de tota la ciutat, per ser lloc de celebracions religioses i també com a casa del poble ; és des d’aquesta perspectiva com s’ha d’entendre el Manifest per la Reconciliació de juny de 1974,  plenament vigent en molts aspectes,  com ens va comentar l’Enric Canet, lliurat a tota l’assemblea.

Sandra Pardo i M. Pilar Massana ens donaren la benvinguda i, després, en  breus intervencions repassarem  el que s’ha fet des de la Junta del Llegat en aquest temps:

-La constitució de l’Associació l’any 2020

-La configuració de la pàgina web, www.llegatjaumebotey on es pot seguir i  conèixer les accions, propostes i activitats del llegat i on se’ns convida a col·laborar participant-hi com a socis i sòcies.

- El fons documental d’en Jaume i la Pilar cedit a l’arxiu municipal.

- La propera publicació dedicada al Jaume i l’ensenyament d’adults.

- Els projectes solitaris en els que col·laborem (“Luz de todos” a Guatemala  Luz para todos i la cooperativa l’Olivera - Can Calopa Can Calopa   )

-Accions solidàries en les que ens hi afegim  com l’acció per la  regularització de les persones migrants i refugiades.   

Coincidint amb el  cinquanta aniversari de l’escola per a persones adultes (CFA) de Can Serra,   iniciada  a principis dels anys setanta,  en diversos locals del barri i en la mateixa Casa de Reconciliació, el centre de la trobada, ha estat la taula rodona  a l’entorn de:  “En  Jaume i l’educació de persones adultes” és a dir, l’educació permanent,  el dret a l’educació i l’educació al llarg de la vida.  Han participat:  Carme Mestres de la CFA de Can Serra, l’Ester Rams de la Troca de Sants , Karla Montenegro de l’Escola de Vida Les Planes-Florida i l’Alfons Formariz, company d’en Jaume des de les primeres lluites per l’educació de persones adultes i que segueix activament la problemàtica actual. 

El debat l’ha moderat l’Enric Roldán, de El Casalet,  i s’ha posat de manifest: L’educació  com acció política. L’imprescindible arrelament a la realitat , al barri i a les persones. L’educació com a fet comunitari. L’educació   com a comprensió de la realitat a fi de millorar-la. La funció crítica de l’educació. L’educció com a pràctica de llibertat ,com deia  Paulo Freire , entre moltes altres reflexions.

La Sandra Pardo tancava l’acte convidant-nos a escoltar algunes de les conviccions d’en  Jaume:

“Malgrat l’aparent atonia del món actual, continua viva la veta utòpica, amagada, de la història, d’on sorgeixen contínuament nous moviments i col·lectius que responen als nous problemes d’una manera alternativa i en totes les seves variants, superant antigues divisions ideològiques o confessionals: pacifisme, antiglobalització, solidaritat internacional, feminisme, ecologisme, indigenisme, acollida a l’immigrant,  moviment okupa, comunitats de base, col·lectius de diàleg interreligiós, etc., que proclamen, amb les seves vides, que un altre món no sols és possible, sinó que existeix.

Ells ( aquests col·lectius) són, en part, els nostres profetes d’avui. No hi ha res més reaccionari que creure que no hi ha res a fer. La realitat no s’esgota en allò que veiem. Actua més enllà dels somnis que somniem desperts”.

Un brindis final amb vi de l’Olivera. Sortíem de la Casa de Reconciliació  passades  la una del migdia. En paraules d’en Manuel: “ És com si el Jaume ens hagués dit que calia passar a l'acció, a continuar la seva lluita”.