En Jaume, devia arribar a l’Hospitalet el curs 68/69  i els primers anys, mentre vivia a la comunitat escolàpia de Can Serra, el seu àmbit de preocupació i treball era el barri de Can Serra i la seva gent. Així va néixer el llibre  54 relats d’immigració, les lluites al barri, “La Carpa”, l’escola de persones adultes, l’objecció militar... Després de la mort de  Josep Maria Segura i Ferrer, l’any 1978, visqué un any a Vallbona de les Monges seguint el projecte del seu amic i amb la idea de crear una comunitat de vida i treball que integrés persones amb dificultats i, alhora, plantegés una sortida econòmica a partir dels valors de la zona.  

Uns mesos després, tornà a l’Hospitalet i  a les eleccions municipals de 1979 sortí elegit, pel PSUC,  assumint la regidoria d’ensenyament. L’impuls que li donà, encara ara n’és una referència. Un dels fruits fou el llibre blanc de l’Hospitalet, visió global de la ciutat,  de les deficiències de cada un dels barris, des de la perspectiva d’educació. 

 Quan l’any 1983,  deixà l’ajuntament, tenia clara la idea, a la  ciutat de prop de 300.000 habitants li mancaven elements de referència per poder repensar el passat, analitzar col·lectivament el present i promoure línies de futur des de la diversitat ideològica, buscant complicitats en gent ben diferent, però amb una voluntat comuna, pensar, analitzar, somniar, per poder fer  una ciutat millor.

 Així, el 12 d’abril de 1984, en un acte al Centre Catòlic, va néixer oficialment el Centre d’estudis de l’Hospitalet, resultat d’un treball d’un any, on ens anàrem trobant, quasi setmanalment, en Pere Piñol. Joan Casas, Carme Arranz, Joan Egea, Juliana Joaniquet, Ferran Navarro, M. Pilar Massana, Francisco José Basilio, jo mateix  i, evidentment  en Jaume Botey.

L’article 2 dels Estatuts diu: «L’objectiu del CEL’H és l’anàlisi i desenvolupament de la identitat de l’Hospitalet en les seves vessants humana, urbana i cultural, per la qual cosa es proposa ser una plataforma potenciadora de múltiples iniciatives, un fòrum, un lloc de debat i discussió sobre el passat, present i futur de la ciutat, en qualsevol dels seus aspectes, problemes i dimensions.» 

Aviat vàrem llogar el pis principal de la casa número 57 del carrer Major, a tocar de la plaça de la Constitució, denominada així des de 1836  i davant mateix on, des de l’any 1993 tinguérem la segona seu, carrer Major 54, l’edifici modernista, conegut com a can Casas, fins a l’any 2011. Des d’aleshores fins avui a l’edifici del molí paperer de 1854, a  l’antiga fàbrica Tecla Sala.

Des del primer moment ens sentirem acompanyats en aquest  projecte per  gent tan diferent com:  Joan Solé Amigó, Casimir Martí, Lluís Recolons, Jordi Font, Pepe Ituarte, Mercedes González Fanjúl, Jesús Vila, Andreu Trilla, Francesc Rodón, Guillem Cansado, Clara Carme Parramon, Jaume Codina, Jacint Borràs, Vicens Capdevila o  Santi Ballesteros .

 Només dos anys després, el 1986,  érem més de 200 socis. L’amic Xavier Argelaguer es feu càrrec inicialment de la secretaria, però, ben aviat, vàrem veure que només des del treball voluntari, l’entitat podria anar endavant. Recordo, especialment,  d’aquells inicis, la visita al Far del Llobregat.

La gestió administrativa es feia imprescindible per poder tenir accés a les subvencions i convenis amb l’Ajuntament, la Diputació o  la Generalitat. Única manera de poder tirar endavant projectes com  la XXXI Assemblea d’Estudiosos de Catalunya, l’any 1986.   El simposi sobre l’ús del català l’any 1987. Les jornades sobre l’Hospitalet i la seva comarca de 1988 o les jornades sobre l’associacionisme de l’any 1992. Si donem un cop d’ull a les publicacions d’aquells anys ens adonem de l’activitat que generàvem. El llibre  de Joan Casas sobre el segle XIX, el de Pilar Massana sobre el segle XVIII, els 54 relats d’immigració d’en Jaume Botey o els dedicats al temps  la II República i la Guerra civil de Joan Camós i de Carles Santacana.  Tot plegat ens situava en el mapa d’anàlisi històrica de Catalunya, amb vinculacions amb els altres Centres d’Estudis, però també amb el Servei de Documentació Històrica Local (SDHL) de la UAB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació, Arxiu de Cervera i després  l’Arxiu Nacional de Catalunya. En Marcel Poblet, des de 1994  ens ha representat a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

En paral·lel estàvem creant el que anys a venir volíem que fos una de les  referències bàsiques  del Centre. Partíem de les bibliografies locals publicades l’any 1985 i 1991.  BABELH, el centre de  documentació informatitzat sobre l’Hospitalet, fou  el primer fons d’estudis locals a Catalunya, primer amb la Mercè Artigas i des del 2009 dirigit per  Lídia Santacana.

De fet, són nombroses les publicacions que al llarg d’aquests anys hem anat fent,  com El Celh comunica, el manual d’història, els calendaris, les memòries fotogràfiques, tallers de barris com Collblanc- la Torrassa, Gornal... monografies de barris, Bellvitge, Can Serra, Gran Via Sud, la Florida  i les  tres col·leccions: 37 Quaderns d’Estudi, 15 de la col·lecció Josefina Gómez Olivares i 10 de Recerques/Retrats. 

La Gerència del CELH ha estat cabdal per portar a terme els projectes d’aquests quaranta anys, Xavier Argelaguer, Artur Arranz, Carles Santacana, Montserrat Perelló des de 1989 fins al 2007 quan s’incorporà l’Enric Ferreras com a director. També la figura de la presidència ha estat bàsica per l’enfocament de les  diferents temàtiques, En Jaume Botey ho fou fins a l’any 1992 que el substituí Carme Arranz fins a 1997. Carles Santacana 1997-2005, Mireia Mascarell 2005-2008, Pilar Massana 2008-2012, Manuel Domínguez 2012-2023 i Carme Rimbau des d’aquest 2023.

Cal dir també que les juntes han estat molt estables i han sigut espai d‘intercanvi, de trobada sobre les preocupacions entorn de la ciutat i les problemàtiques globals.  El paper d’en Jaume era fonamental, situant-nos en paràmetres, que, a cops, ens sorprenia, però aviat sabíem ressituar en el context de la ciutat,  de Catalunya o d’una visió globalitzant. Sovint la primera impressió era d’ingenuïtat, d’utopia, però  a mesura que en parlàvem, anàvem veient les possibilitats reals, immediates o a llarg termini. La seva participació sempre era un alè de proximitat, des d’una certa timidesa, compartint el somriure i un gest pacient. El seu compromís personal,  de per vida,  amb les causes dels més desfavorits, ocupaven el centre de la seva activitat i es concretava socialment i políticament des d’una gran llibertat interior i solidaritat amb causes concretes tant d’aquí com en l’àmbit internacional.

Les temàtiques que més hem treballat al llarg d’aquests 40 anys, coincideixen,  bàsicament, amb les preocupacions d’en Jaume. Recuperar la història col·lectiva i molt especialment el que significà la dictadura franquista i els seus instruments de control de la població, des de la repressió fins al nacionalcatolicisme. Quan encara ningú parlava de Memòria democràtica, nosaltres promovíem “L’Hospitalet antifranquista” nascut el 15 de juny de 1995 amb la implicació de Mercè Olivares, Felip Gómez, Jaume Valls,  Garcilaso Aguado Aguado, Antonio Mayo  i altres.

Si més no, dues temàtiques han estat centrals en la bibliografia d’en Jaume i del CELH: l’educació i el fet migratori. Moltes foren les publicacions d’en Jaume sobre l’ensenyament de persones adultes i sobre l’educació com eina d’alliberament, així mateix, des del CELH, es volgué donar eines per treballar a les aules, com fou:  La història de l’Hospitalet i L’Hospitalet és escola. D’altra banda, tothom coneix el llibre  54 relats d’immigració, un estudi antropològic sobre l’arribada dels veïns i veïnes a Can Serra entre 1955-1975. La preocupació sobre immigració i identitat ha estat, al llarg de tots aquest anys, un element central de les investigacions del CELH, els anys trenta a la Torrassa, la immigració dels anys seixanta, i la immigració d’aquest segle XXI, amb un moment clau, l’any 2014 amb  la publicació  de: Els Paisatges d’en Paco Candel. Altra  fita important foren les actes  de les jornades d’Història de l’Hospitalet celebrades l’any 2015.

Aquests darrers anys, des de  l’edifici del molí, han significat també una altra manera de presència a la ciutat, des de l’entorn del Centre Cultural Tecla Sala, utilitzant sovint l’auditori i la col·laboració  amb la Biblioteca Central. També ha estat un temps de renovació de l’equip impulsor, la junta, amb les incorporacions de Genís Pasqual, Josep Maria Valero, Miquel Solana, Carles Ferrer, Assun Rubiralta, Núria Toril, Vicens Sabaté...

Vull destacar que en Jaume era profundament creient, amb un compromís espiritual que emmarcava tota la seva vida, compromís religiós des d’una societat laica i  considerant sempre que els arguments teològics, ho són pels que comparteixen creences o espiritualitat, però que no tenen sentit fora d’aquest marc. No recordo haver sentit mai cap argument  de tipus religiós en l’àmbit del CELH i més, si algú demanava alguna resposta des d’aquesta perspectiva, ell es negava a donar-la. No era el lloc. Si bé, després del Fòrum Social Mundial celebrat al Brasil l’any 2001, en contraposició al Fòrum Econòmic de Davos, impulsà el Fòrum català de Teologia i Alliberament a Barcelona,  des del 2010 fins al 2017, volent portar a la pràctica el compromís espiritual, des d’una perspectiva interreligiosa i conviccional, creant una xarxa des de la diàspora, de col·lectius que mantenen un compromís amb els sectors marginals i un compromís amb la pau.

En tornar de les vacances de Nadal de l’any 2017, en Jaume no es trobava bé, però en aquell moment estava absolutament implicat en aconseguir l’aprovació i aplicació  de  la Renda Bàsica Garantida i anava per tot arreu donant conferències sobre el significat solidari i  promovent un fort moviment social entorn d’aquesta proposta. A gener de 2018, un dimarts, teníem reunió de junta i la Pilar ens comentà que en Jaume continuava sense trobar-se bé, però que pensava anar a la xerrada que s’havia compromès, potser a Igualada. Recordo que li vaig dir, si no estàs en condicions, hauries de pensar en altra persona i em respongué, m’ho sé prou bé, i ho tinc molt memoritzat, ho puc fer.  Va fer la xerrada i poc després ingressà a l’Hospital de Bellvitge fins  al 15 de febrer del 2018.

 Ben segur que somriu, en veure que, un dels seus somnis, el CELH, celebra  els 40 anys. 

 Setembre 2024

Joan Camós Cabeceran