L'acte va tenir lloc el dijous 17 de febrer a Can Riera. Un acte que va ser presentat per Agustín Castellano del Servei de Cultura (d’educació del Museu de l’Hospitalet, innovació i Cultura)

En primer lloc va definir l’edició del Nomenclàtor i va presentar els autors del llibre:

El Joan Camós del Centre d’Estudis de l’Hospitalet entitat de la que és un dels membres fundadors, historiador, pedagog, fundador i membre en actiu del Fòrum l’Hospitalet, entitat que vol ser lloc de trobada de les diferents tradicions religioses i conviccions de la ciutat. És l’home que ha estat més anys en aquest projecte. Una feinada ingent.

En Josep Maria Solies. Doctor en Història Antiga i Arqueologia amb una tesi sobre distribució  de poblament ibèric i romà en el Baix Llobregat. És Cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de l’Hospitalet de 1995 al 2008, any que va ser nomenat Director del Museu d’Història de l’Hospitalet, càrrec que exerceix actualment. Es va incorporar a l’equip del Centre d’Estudis juntament amb el Gustavo Ruiz quan tocava corregir el treball.

En Josep Maria Valero. Llicenciat en Història. Pedagog que va exercir com a mestre a l’Escola Patufet de l’Hospitalet, va treballar en diverses editorials dirigint i col·laborant en la confecció de llibres de literatura infantil i juvenil. És membre del Centre d’Estudis de l’Hospitalet on ha fet diversos encàrrecs, essent el Nomenclàtor el que hi ha esmerçat més hores de treball.

El Gustavo Ruiz. Cap de serveis de sistemes d’informació territorial de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Tal com hem dit, s’incorporà quan va ser l’hora de corregir, esmenar, afegir i, sobre tot, dissenyar. La seva capacitació va aportar uns coneixements informàtics necessaris per a l’acabat del llibre.

Un cop feta la presentació, Josep Maria Solies va  parlar de la necessitat d’aquesta eina de treball perquè tothom pugui accedir, de manera preferent els ciutadans i ciutadanes hospitalencs, a la història dels noms dels seus carrers, des del naixement dels carrers fins a tots els canvis de noms reveladors dels fets socials i polítics en el pas dels anys. Una manera d’arrelar-se més al teixit de la ciutat i sentir-se’n partícip.

El Joan Camós, va fer, sobretot, esment de la idea sorgida en el si del Centre d’Estudis. La gran (sobre tot per la població) ciutat no està dotada d’una eina cabdal per conèixer-la, per intervenir-la, per prendre consciència del temps, d’on venim, on som i cap on anem. Això passava ara fa uns trenta anys. Poc després uns quants socis es posaren a treballar i déu n’hi do  del que van fer sense gaires eines pel que fa a la cartografia i altres fonts. Va citar totes les persones que hi van treballar. Una sèrie de dificultats van alentir o aturar aquest treball en que hi teníem també compromès l’Ajuntament. "Això va fer que els volts de l’any 2010 en Josep Maria Valero i jo mateix (el Joan Camós) ens comprometéssim a acabar l’obra. A partir del que teníem vàrem anar avançant i va arribar el moment de resoldre aquell munt d’informacions, és a dir, de corregir. Vàrem comptar amb la presència de Josep Maria Solies i d’un Cap de serveis d’informació que tenia al cap el mapa d’Hospitalet i els seus carrers fins a l’últim racó i uns coneixements d’arxiu i informàtics que han esdevingut pedres cantoneres per poder dur a bon terme el  Nomenclàtor de Carrers de l’Hospitalet. No és altre que el Gustavo Ruiz que sense ell molt difícilment hauríem acabat el Nomenclàtor amb la vàlua científica que té aquest llibre."

En Josep Maria Valero es va disculpar perquè no podia afegir res més al què havien dit els dos companys, però va veure una escletxa, tant l’un com l’altre havien parlat de la facilitat de treballar amb el Solies i amb el Gustavo. Josep Maria va reafirmar aquest aspecte i va parlar de com havia viscut l’elaboració i va dir que l’equip s’ho van passar bé, molta broma i bon rotllo i... un munt d’anècdotes durant la recerca. Va relatar el problema del nom del carrer Gonçal Pons  que ningú sabia qui era i gràcies a un veí gran del carrer vàrem saber que havia sigut “Concejal de Fomento” en el primer ajuntament franquista. Un personatge impresentable i com que a més era mig curt va prodigar les rialles del públic. Josep Maria Valero va reivindicar la neteja d’aquest i altres noms de carrers com el de l’alcalde Tomás Giménez, alcalde que presidí el consistori durant la dictadura de Primo de Rivera o el del Príncep de Bergara que no era altri que el militar que va demanar que cada 50 anys calia bombejar Barcelona, l’impresentable Espartero.

Finalment, com a bon informàtic, el Gustavo i de forma molt didàctica, amb un power point, va explicar amb encert tot el procés seguit des del punt filosòfic del treball recalcant de no donar menys importància les coses petites com a les grosses. Va esplaiar-se en el fet d’haver digitalitzat el llibre i de penjar-lo a la web de l’Ajuntament. El nomenclàtor és un esser viu i, per tant, canviant Cal tenir-lo al dia i que els veïns i veïnes de la ciutat puguin afegir, treure o advertir de possibles errors, cosa impossible de resoldre des d’un llibre de 914 pàgines.

El debat va ser viu i de satisfacció per la tasca feta i hi va haver una petició generalitzada de poder adquirir el llibre. L’amic Gustavo va sortir al pas dient que l’Ajuntament començaven a plantejar-se una nova edició, atès les peticions que ha rebut de viva veu de gent que ha anat a comprar-lo. No és necessari, però la gent vol tenir el format llibre... Una presentació modesta però molt més viva que sol ser els llibres editats pel poder municipal. Felicitem a la gent del Museu per la iniciativa.