El dimarts 30 d'abril es va fer la ruta per la Vila Vella dins del projecte "Conèixer l'Hospitalet". Una ruta pensada pel professorat nouvingut a la ciutat. Aquesta era la tercera activitat de les que consta el projecte i que es desenvolupa durant un curs escolar.

La ruta conduïda i guiada per la Núria Ribas va transcorre pels dos eixamples del barri del centre: el de la plaça de l'Ajuntament fins al Casino i el de la Rambla Just Oliveras fins a la plaça del Repartidor.

Aquesta activitat l'organitzen El Casalet, el Centre de Recursos Pedagògics, el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el Museu d'Història de la ciutat. És una bona eina per aquell professorat que arriba de nou a la ciutat i vol conèixer i estimar l'entorn on treballa i on hi viu la gran majoria de l'alumnat. Alguns ja hi viuen, però amb el tràfec de la vida diària, potser no s'han aturat a observar aquest entorn.

Amb l'alumnat també es fa la ruta per la Vila Vella, però només la que pivota a l'entorn del carrer Xipreret. Tot i que ben bé sol durar unes dues hores.

La ruta que vam fer el dimarts va començar al Museu sobre les 17:30 i va acabar a les 20:00 a l'Acollidora. Per tant, ens va faltar una mica de temps per veure el segon eixamplament per la Rambla i fins a la plaça del Repartidor, tot i que a l'Acollidora es feu una síntesi final explicativa del que quedava per veure. Potser la ruta hauria de tenir una durada almenys de 3 hores per anar bé.

Després d'una primera part de masies i cases senyorials a l'entorn del carrer Xipreret, vam arribar-nos fins als termes de la ciutat, llindant ja amb Cornellà. La zona de la Remunta, amb les pluges dels dies abans estava ben xopa i la masia de Can Angulo, que alguns coneixien, semblava més depauperada que mai. Can Femades, a la zona baixa, està molt millor. I es que les cases, quan son restaurades i habitades, resisteixen més i millor. Després vam enfilar el carrer Major i vam descobrir un mestre d'obres molt interessant. Fou el precursor de Ramon Puig i Gairalt. Venia d'una família en què el pare ja fou també mestre d'obres i l'avi era paleta. Era en Marià Tomàs i Barba, i a ell li devem cases com la Casa Carbonell, a tocar de la Pl. Constitució, i la casa Macari Golferics, també tocant a aquesta plaça. Després del carrer Major ens trobem a la plaça de l'Ajuntament, aquí hi haurà el primer eixample de la ciutat. En Rossend Arús, conegut prohom maçó, va donar diners per fer l'ajuntament i la urbanització dels voltants, que inclouen un carrer que duu el seu nom i que passa per davant del mercat municipal del Centre. Per tot això es va haver d'agafar part dels horts del rector. Amb la guerra, l'antiga església també es va enderrocar i als anys 40 se'n construí l'actual, feta de totxana vista de les bòviles de la ciutat. També s'enderrocaren les casetes que hi estaven alineades davant l'ajuntament. La Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros, va construir els blocs de pisos actuals i es fa fer també la plaça elevada de l'ajuntament. Obra de Ramón Puig i Gairalt, ja arquitecte municipal, així com també l'edifici del costat, la Botiga Nova, una de les seves primeres creacions. Vam seguir pel carrer major fins la zona del Casino. Allí vam recordar els pagesos benestants, l'empresa d'autobusos Oliveras, a la casa dels quals hi tingué lloc un crim digne de ser relatat per Carles Porta. Vam baixar fins a tocar del Pont de la Llibertat, explicant-se el seu simbolisme de lluites passades i presents per les llibertats democràtiques. Vam passar per davant l'antic Banc Hispano Colonial, atracat pel mateix Quico Sabaté, nat al carrer Xipreret. Vam acabar a l'Acollidora, també d'Eduard Arranz-Bravo, com el Pont de la Llibertat. Aquí vaig poder explicar el segon eixample de la ciutat que puja Rambla amunt. Digne de veure es tota l'obra de Puig i Gairalt, així com alguna de Marià Tomàs i Barba. També em va quedar temps per explicar la inauguració de Correus, davant la font del Repartidor. Només hi va anar la reina Victòria Eugenia amb les filles perquè el rei Alfons XIII estava indisposat.